Back قسطا بن لوقا Arabic كستا بن لوقا ARZ قسطا بن لوقا AZB Qusta ibn Luqa English Kusta ben Luka Esperanto قسطا بن لوقا Persian Qusta ibn Luqa French קוסטא אבן לוקא HE Qusta ibn Luqa Italian クスター・イブン・ルーカー Japanese

Qusta ibn Luqa

Plantilla:Infotaula personaQusta ibn Luqa
Nom original(ar) قسطا ابن لوقا البعلبکي Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement820 Modifica el valor a Wikidata
Baalbek (Líban) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 912 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (91/92 anys)
Armènia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia, medicina, religió, astronomia, matemàtiques i activitat traductora Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, escriptor, astrònom, traductor, matemàtic, filòsof Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Qusta ibn Luqa, també conegut com a Costa ben Luca o Constabulus (Baalbek, Califat Abbàssida, 820 – Armènia, 912) va ser un metge, filòsof, astrònom, matemàtic i traductor cristià melquita sirià[1] durant l'edat d'or de l'islam.[2] Nascut a Síria, era cristià de l'Església catòlica melquita, i coneixia tant el grec, la seva llengua materna, com l'àrab, i també el siríac

Qusta ibn Luqa és, amb Hunayn ibn Ishaq, una de les figures clau de la transmissió del coneixement grec des de l'edat antiga al món àrab-musulmà. Fou un home versat en religió, filosofia, lògica, aritmètica, àlgebra, geometria, astronomia, i especialment en medicina, art que va aprendre de la lectura directa dels textos dels grans metges grecs al llarg de diversos viatges realitzats a territoris romans d'Orient, on va adquirir nombrosos llibres en grec que després va traduir. Però a més de la seva important obra com a traductor Costa ben Luca va ser un metge de reconegudíssim prestigi, sent autor de més de seixanta obres mèdiques i científiques, incloent-hi treballs sobre lògica i política. De les seves moltes obres només han arribat fins a l'actualitat unes poques en àrab i altres en la seva versió llatina, com és el cas del De Phisicis Ligaturis.[1][3] Després de traslladar-se a Bagdad per dedicar-se a la traducció, fou patrocinat per tres califes: al-Mustaín (862-866), al-Mútamid (870-892) i al-Múqtadir (908-932). Al final de la seva vida, convidat per un noble armeni anomenat Sanharib, va anar a la cort de Sembat I el Màrtir rei d'Armènia, país on va morir i fou enterrat.[4][5][6]

  1. ↑ 1,0 1,1 Kheirandish, Elaheh. «Qusṭā ibn Lūqā al-Baҁlabakkī». A: Biographical Encyclopedia of Astronomers. Nova York: Springer, 2016, pàg. 469. DOI 10.1007/978-1-4419-9917-7. ISBN 978-1-4419-9917-7 [Consulta: 18 gener 2021]. 
  2. ↑ Siraisi, Nancy G. Medicine and the Italian Universities, 1250–1600 (en anglès). Brill, 2001, p. 134. 
  3. ↑ Casazza, Roberto «El "De Phisicis Ligaturis" de Costa Ben Luca: un tratado poco conocido sobre el uso de encantamientos y amuletos con fines terapéuticos». Patristica et Mediaevalia, Vol. XVII, 2006, pàg. 87-113 [Consulta: 19 gener 2021].
  4. ↑ Worrell, W. H. «Qusta Ibn Luqa on the Use of the Celestial Globe». Isis. A Journal of the History of Science Society, Vol. 35, Núm. 4, 1944, pàgs. 285–293. ISSN: 1576-9372 [Consulta: 18 gener 2021].
  5. ↑ Siraisi, Nancy G. Medicine and the Italian universities, 1250-1600. Leiden: Brill, 2001, pàg. 134. ISBN 978-90-04-11942-0. 
  6. ↑ Samsó, Julio «Qusta ibn Luqa and Alfonso X on the Celestial Globe». Suhayl. Journal for the History of the Exact and Natural Sciences in Islam, Vol. 5, 2005, pàgs. 63-79. ISSN: 1576-9372 [Consulta: 18 gener 2021].

Developed by StudentB